Un nou informe de la Comissió Europea té com a objectiu afavorir una gestió sostenible dels cultius i un benestar animal més gran, així com produir més amb menys. Analitzem en aquest article com influirà aquest pla a l’agricultura.
El Pacte Verd Europeu és el document polític (anomenat “comunicació” a l’argot comunitari) que l’actual equip al capdavant de la Comissió Europea pretén dur a terme durant la legislatura 2020-2025. Aquest informe vol plantar cara al canvi climàtic i marca com a principal objectiu aconseguir que Europa sigui el 2050 la primera zona climàticament neutra del món , adoptant, per això, mesures polítiques adreçades al clima, l’energia, el transport o la fiscalitat amb la finalitat de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle almenys en un 55% d’aquí a 2030, en comparació dels nivells de 1990.
El Pacte Verd Europeu està conformat per diverses estratègies dirigides a diferents sectors, essent la denominada “Del camp a la taula” ( Farm to fork o F2F) la que afecta tota la cadena agroalimentària, i per tant, també el sector agrari.
Des que el document “Del camp a la taula” es presentarà al maig de 2020, les metes que més interès i polèmica han suscitat entre agricultors i ramaders han estat la gestió sostenible de fitosanitaris i fertilitzants al camp; el benestar dels animals i l’ús limitat d’antibiòtics a la ramaderia; i l’increment de la producció ecològica fins a assolir, almenys, el 25% de la superfície agrícola de cada estat membre.
No obstant això, aquest document també posa èmfasi en altres baules de la cadena agroalimentària, com ara aprovar un etiquetatge nutricional frontal per als aliments (cosa en què ja estan treballant els estats membres) o millorar la política de promoció agroalimentària de la Unió Europea.
D’altra banda, l’estratègia Biodiversidad 2030 (l’objectiu de la qual és preservar els espais naturals europeus), també afectarà l’agricultura i la ramaderia i, en un futur, la Política Agrària Comuna, PAC, (l’última reforma de la qual s’ha aprovat al novembre de 2021 i es començarà a aplicar a partir de 2023) que també es veurà influïda pel “Farm to fork”.
Tot i que avui el Parlament Europeu ja ha donat llum verda al document “Del camp a la taula”, aquest continua sent un document polític que en els propers anys haurà de convertir-se en legislació. És a dir, les propostes marcades pel Pacte Verd no seran de compliment obligatori fins que no siguin normatives legals prèviament debatudes pels representants dels estats membre i del Parlament.
Preparar-se per continuar sent competitius
Tot i que encara queden molts detalls per concretar i molta lletra petita per decidir, la Unió Europea ja ha pintat el traç gruixut de per on anirà el futur del sector agrari comunitari. Un traç que segueix la línia marcada des de fa dècades per la Política Agrària Comuna, PAC, i que fa temps que propugna produir més amb menys i ser cada cop més sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social.
Per aconseguir els reptes que plantegen totes aquestes mesures, els agricultors hauran de recórrer a eines com la digitalització de les seves explotacions i parcel·les, per administrar i gestionar tan bé com sigui possible l’ús de fertilitzants, matèries actives, reg, etc. D’aquesta manera, l’agricultura 4.0 no només serà la manera més precisa per obtenir millors resultats, o estalviar costos de producció, sinó també l’eina més adequada per complir les noves exigències europees.
D’altra banda, la innovació en nous productes fitosanitaris com en noves llavors que responguin als reptes que plantegen el clima, l’escassetat d’aigua, les plagues o malalties de les plantes continuaran sent un gran aliat (tal com ho han demostrat a els darrers 20 anys, en què produccions com els cereals han resistit els baixos preus dels mercats gràcies a l’increment de la productivitat de les llavors).
Leave A Comment